Especial: Mujeres, luz y saber
Marian Guadalupe Alcocer Interián, xoknáal ti’ u noj najil xook Universidad Intercultural Maya de Quintana Roo (Uimqroo), táan u kanik Ingeniería en sistemas de producción agroecológicos; yéetel le je’elo’ ku kaxtik túun ka u beet uts ti’ kolnáalo’ob. Ma’ seen úuche’ tu náajaltaj keetil beeta’ab tumen le noj najil xooko’, úuchik u beetik jump’éel nu’ukesaj tu’ux tu táakbesaj u kabnáalilo’ob José María Morelos.
“Meyaj tin beetaje’ ku xak’altik bix u nu’ukil u yúuchul meyaj ich k’áax, yéetel bix u lúubul ti’ u meyajil kaab yéetel kool. Tin xak’altaj bix u beeta’al ba’al walkila’ yéetel u yik’el kaab. Tin xokaj ti’al in wojéeltik ba’ax jach k’a’abéet u yantal to’ kabnáalo’ob yéetel kolnáalo’ob ti’al u nu’uktal ti’ob u jejeláasil bix u meyajta’al k’áax”, tu tsolaj.
U tuukulile’, u yojéelta’al ba’axo’ob k’iin u xíitil nikte’ob ti’al beyo’, ma’ u xu’ulul u yantal u yo’ob u yik’elo’ob kaab, beyxan ti’al u múul tséentikubáaj u yik’el kaab yéetel xíiwo’ob, loolol yéetel che’ob yaan tu bak’pachilo’obi’, ts’o’okol xane’ ti’al u béeytal u ko’onol xíiw, lool yéetel che’ tumen kolnáalo’ob, ti’al u kaxtiko’ob u chan taak’ino’obi’.
“Tin xak’altaj 22 u p’éel u jejeláasil lool; ba’ale’ ma’ tuláakal yaan u k’iinil u xíitili’, yaan jayp’éel ti’ le je’elo’obo’ chéen u biomasail yaan, ba’ale’ je’el u béeytal u k’a’abéetkunsa’al tumen kolnáalo’ob beyxan tumen u yik’elo’ob kaab; ts’o’okole’ yaan ba’al u yil yéetel ba’ax najmal u tsikbalta’al ti’al u ja’abilk 2030”, tu ya’alaj Alcocer Interián.
Tu tsikbaltaje’, ka tu jets’aj taak u xokik jump’éel ba’al je’el bix le je’elo’, ma’ u yojel ka’ach wa je’el u yantal uláak’ ko’olel ichil u yéet xooko’obi’, ba’ale’ ja’ak’ tak u yóol ka tu yilaj leti’ u ya’abil ichil xoknáalo’ob: “ichil in wéet xooko’obe’ ku chíikpajal maaya ko’oleli’, ts’o’okole’ ya’ab ba’al yaan u ya’alo’ob yóok’lal u meyajil k’áax”. Beyxan utsil k’ama’an tumen u meyajnáalilo’ob u kaajal.
“In wéet kaajalo’obe’ ma’ u p’ekmeno’ob tumen ko’olelen ts’o’okole’ kin máan in k’áatik ba’alo’ob yóok’lal u meyajil k’áax”, tu ya’alaj. “U jaajile’, u xookil agroecolojiae’ ku síijil ti’ ba’ax ojéela’an yéetel u kanmaj maaya kaaj”.
Visibilizar el trabajo de las mujeres y las niñas en la Ciencia debe ser causa común y permanente. Con ese fin La Jornada Maya y sus colaboradores te invitan a leer el especial ‘Mujeres, luz y saber’ con entrevistas, reportajes y opiniones que retratan los obstáculos que éstas afrontan para estudiar o trabajar en el campo científico, sus aportes profesionales a la vida cotidiana y el porqué son modelos a seguir.
También te puede interesar:
-11F, de la vista nace el amor
-Los obstáculos para educarse no son reales: Patricia Santos
-Compartir la maternidad con la ciencia ha sido difícil: Brigitta Ine van Tussenbroek
-Los microorganismos son un cosmos desconocido: Marcela Gamboa
-Familia y redes de apoyo, la clave para el éxito de las mujeres en la ciencia
-La ciencia debe contribuir al bienestar de nuestros agricultores: Marian Alcocer
-Urge despertar vocación científica en zona rural de la península de Yucatán: académicas
-Niñas necesitan referencias de mujeres científicas para que quieran desenvolverse
-La ciencia e investigación suelen ser elitistas y discriminatorias: Mayra Manrique
-Billetes mexicanos, un macro proyecto de divulgación científica: Equihua Zamora
-Mujeres en la ciencia: La activista trans que es parte del SNI
Xak'alutskíinsa'an tumen: Sasil Sánchez Chan