de

del

Foto: Raúl Angulo Hernández

Le lunes máanika’, ka’aj k’a’ayta’ab bix yanik u meyajilo’ob u jaatsil 4 ti’ Tren Maya, ku yáalkab Izamal tak Cancún, máax jo’olbesik Instituto Nacional de Antropología e Historia, Diego Prieto, tu ya’alaje’ ichil noj meyajo’ob ku tukulta’ab u beeta’al ka’alikil u meyajta’al beje’, ti’ yaan u kúuchil e’esajil Museo de Sitio, tu yúuchben kaajil Chichén Itzá, Yucatán.

Beyxan, tumen le kúuchila’ leti’e’ ku jach xíimbalta’al ichil tuláakal u noj lu’umil Méxicoe’, yaan u tuukulil u beta’al uláak’ jump’éel kúuchil ti’al u k’a’amal wu’ulabo’ob; le je’ela’ jump’éel otel tu’ux kun ts’áabil 96 kwaartos, tu tséek u kúuchil Centro de Atención a Visitantes, kex 500 metróos náach ti’ le úuchben kaajo’.

Tu súutukil beeta’ab ja’atskab k’iinil tse’ek Palacio Nacionale’, meyajnáalo’ob táaka’ano’ob ti’ meyajo’ob ku beeta’ale’, tu ya’alo’obe’ ti’al u beeta’al otele’ yaan u k’a’abéetkunsa’al maanal 6 mil ektaareas, yéetel tukulta’an u ts’o’oksa’al ti’al u k’iinil 30 ti’ novimbre ti’ le ja’ab yaniko’ona’.  

 

En español: Las obras del tramo 4 del Tren Maya, museo y hotel en Chichén Itzá

Le kúuchila’, chéen jump’éel ti’ le wakp’éel tukulta’an u yantal tu chowakil bej táan u beeta’al ti’ le Tren Mayao’; le uláak’ otelo’obo’ ti’ kun yantalo’ob Edzná, Calakmul (Kaanpech), Nuevo Uxmal (Yucatán), Tulum (Quintana Roo) yéetel Palenque (Chiapas).
Máax jo’olbesik Fonatur, yéetel máax ti’ k’ubéenta’an u meyajil Tren Maya, Javier Maye’, tu ya’alaje’ le jaats bejila’ ku méek’tantik 239 kilómetróos dée a ka’akap’éel éelektrifikaada bejo’ob, ku yáalkab Izamal tak Cancún, tu chowakil bolonp’éel méek’tankaajo’ob, yéetel ti’ 17  u p’éel mejen kaajo’ob tu péetlu’umilo’ob Yucatán yéetel Quintana Roo.

Tu jaats bejil 4e’, máaxo’ob kun na’akalo’ob Trene’, yaan u béeytal u na’akalo’ob yéetel u yéemelo’ob  ti’ je’el máakalmáak ti’ le óoxp’éel éestasyono’ob kun ts’a’abil Chichen Itzá, Saki’ yéetel Cancún Aeropuerto, je’el bix xan ti’ jump’éel ti’ le ka’ap’éel páaradero yaan u ts’a’abal Nuevo Xcan yéetel Leona Vicario.

Maye’ tu ya’alaj tu baantail u éesatsyonil Cancún Aeropuerto yaan u beeta’al jump’éel kúuchil ti’al u ts’aatáanta’al bej yéetel jump’éel táayer, beyxan kocheeráa ti’al le bagono’obo’, yéetel tu ya’alaje’ tu jaatsil 4e’ yaan u k’a’abéetkunsa’al jump’éel miyoon 272 mil meetros kuubikóos balasto, 60 mil u tóoneladasil riel yéetel 858 mil durmientes táan u meyajta’al Umán, Yucatán.

Beey túuno’, ichil tuláakal le jaats bejilo’, Tren Mayae’ ts’o’ok beetik u yantal maanal 62 mil u p’éel meyajo’ob.  

Xak'alutskíinsa'an tumen: Sasil Sánchez Chan


Lo más reciente

Reintroducen al bisonte americano en la reserva ecológica El Santuario, en el desierto coahuilense

El espécimen llevaba extinto desde hace 160 años en su ambiente natural

La Jornada

Reintroducen al bisonte americano en la reserva ecológica El Santuario, en el desierto coahuilense

Siguen desaparecidas más de 800 personas por inundaciones en Indonesia, Sri Lanka y Tailandia

Al menos 290 mil 700 ciudadanos fueron desplazados

Ap

Siguen desaparecidas más de 800 personas por inundaciones en Indonesia, Sri Lanka y Tailandia

Airbus confirma ''problema de calidad'' en paneles metálicos de sus aviones A320

El fabricante inspeccionará todas las aeronaves potencialmente afectadas

Afp

Airbus confirma ''problema de calidad'' en paneles metálicos de sus aviones A320

Láminas de malla y paneles de poliestireno ayudaron a propagar incendio que dejó 151 muertos en Hong Kong

A raíz del siniestro, el gobierno inició una inspección de los edificios de gran altura en renovación de la ciudad

The Independent

Láminas de malla y paneles de poliestireno ayudaron a propagar incendio que dejó 151 muertos en Hong Kong