de

del

Le 8 ti’ marzoa’, yaan u beeta’al, kex ti’ junk’aal u péetlu’umilo’ob Méxicoe’, xíimbalil líik’saj t’aan ti’al u k’a’ajsa’al U K’iinil Ko’olel, ts’o’okole’ kex yaan jaytúul xiib ts’o’ok u ye’esik taak u táakpajale’, x féeministaobe’ ku k’a’ajsiko’obe’ chéen ko’olel ku páajtal u bini’.

Ichil u péeksajilo’ob 8Me’ unaj mina’an mix jump’éel sajbe’entsil ti’al ko’olel, tumen ku beeta’al ti’al u múul je’ets’el tuukulo’ob, beey tu ya’alaj Gracia Alzaga, máax táaka’an ichil u múuch’il Defensoras Digitales tu péetlu’umil Quintana Roo. 

“A wa’alik mix juntéen loobilta’akech tumen a núupe’ ma’ u k’áat u ya’al wa ma’ u beetmaj k’aas yóok’ol uláak’ ko’oleli’, ts’o’oke’ ma’ xaan wa le ko’olelo’ biinja’an u líik’s u t’aani’ ba’ale’ kéen u yile’ ku yu’ubik sajbe’entsil u ti’al, tu tsikbaltaj Alzaga.

“Yaan k’iine’, xiib ku yáantik juntúul ko’olele’, u loobiltmaj uláak’ yaanal tu’ux, le beetik ma’ táan u cha’abal u táakpajal xiibi’, ti’al ma’ u yantal sajbe’entsil”, tu tsikbaltaj Wendi Galarza, máax táaka’an ichil u múuch’kabil Comité de Víctimas del 9n Quintana Roo. 

“8Me’ u k’iinil u tsikbalta’al k’a’anan ba’al ti’al ko’olel. U k’iinil k-ilikbáaj, ma’ ti’al u p’ekta’al wíiniki’, tumen chéen ti’al u yutsil ko’olel”, tu ya’alaj Paola, máax táaka’an ich Reflexión y Acción Feminista de Yucatán.

Beey túuno’, xiibe’ ku páajtal u k’áatchi’ibtikubáaj ti’al u yilik ba’ax táan u beetik, bix u loobiltik ko’olel. “Jejeláas ba’ax ku páajtal u beetiko’ob, yaan tu’ux ku páajtal u ka’anal uláak’ ba’alob yóok’lal xiibil óol”, tu ya’alaj Gracia.

 

También te puede interesar: 

-Todos los esfuerzos suman a la lucha contra el machismo

-Quintana Roo tendrá varias marchas por el 8M

-Mujeres participan activamente en la industria de la construcción en Yucatán: CMIC

-'Morras en el Arte Vol II', Ofrendas: Por las que nos arrebataron y por las que permanecemos

-Renata, primera mujer 'trans' en presidir un grupo de Rotary Internacional en AL

-Visión de las mujeres es de vital importancia para la sostenibilidad, afirma Karla Acevedo

-Desde la colectividad, cozumeleñas impulsan la producción sustentable de alimentos

-La primera bombera en Campeche es hoy directora de Protección Civil

-Araceli Domínguez, emblema de la lucha incansable a favor del medio ambiente

-Campeche es administrado para y por mujeres en puntos clave

-Mujeres, un ejército de paz que trasciende las fronteras del mundo

-Misoginia en la cobertura y contenidos periodísticos

-Hay muchos tipos de mujeres, estamos unidas: Rubí Narváez

-En Campeche, de frontera a frontera, llaman a mujeres a levantar la voz

-'Pichus Descubre', un libro de autoconocimiento con enfoque feminista dirigido a la niñez

-Mujeres crean comunidad a través del patinaje; aprenden a enfrentar miedos y caídas juntas

-Madres feministas: crianzas desde la ternura, la diversidad, el respeto y el amor

 

Xak'alutskíinsa'an tumen: Sasil Sánchez Chan