Bejla’a tu K’iinil Ko’olele’, yaan u múuch’ul u yawat u muuk’il u t’aano’ob ti’ jejeláas kaajo’ob, tu’ux yaan u ts’a’abal u kúuchil u t’i’inil ts’íib yéetel u yúuchul k’a’am t’aan ti’al u ta’akal u pool loobil máako’ob, beyxan ti’al u k’áata’al ka yanak kéet kuxtal.
Tu kaajil Jo’e’, u xoknáalilo’ob Escuela Preparatoria Uno ku páayt’antiko’ob ko’olel ti’al u múuch’ulo’ob te’e najil xooko’, tu súutukil 12:30 chúumuk k’iin. Beyxan tu noj kaajil Jo’e’, yaan u yantal ka’ap’éel múuch’o’ob kéen u líik’so’ob u t’aan, ti’ jump’éelili’ súutuk; jump’éel láas 6 tu taal u yáak’abtal, te’e tu’ux yaan Antimonumenta Feminista, tu’ux yaan u jach u’uyal “¡la voz de todas!”; uláak’e’, Parque de Santa Ana kun beetbil yéetel jo’olbesa’an “tumen tuláakal ko’olel, chéen leti’ ku páajtal u táakpajal tu k’iinil 8Mi’”.
Kéen ts’o’okok xíimbalil líik’sajo’ob t’aane’, yaan u ts’a’abal jump’éel chíikulal tu kúuchil Teatro José Peón Contreras ti’al u k’a’ajsa’al Primer Congreso Feminista de México úuch tu ja’abil 1916, láas 7 áak’ab; kéen ts’o’okoke’ yaan u ye’esa’al u balts’amil “El siglo de las mujeres”.
Lee: Mujeres yucatecas se manifiestan desde diversos municipios
Beyxan Red de Acompañamiento Yucatán, yaan u beetik u tráansmisionil Facebook, ti’al u yu’ubal u k’a’ayal Canción Sin Miedo de Vivir Quintana yéetel Respect, ts’íibta’ab tumen Aretha Franklin, tumen Belle Delouisse; kéen ts’o’okoke’ yaan u k’aay Tessa Campos, máax yaan xan u k’ayik Sin Miedo de Vivir Quintana yéetel yaan xan u beeta’al u tsikbalil 8M “Conmemoramos, no celebramos” yéetel tu ts’ooke’, Iss Crisxae’ yaan u xokik u yik’il t’aanil "Rabia y promesa, a Ingrid Escamilla".
Tu kaajil Saki’e’, ko’olel páayt’anta’an tumen u kúuchil Centro Cultural y de Derechos Humanos "Casa Colibrí", yaan u múuch’ulo’ob Parque Bacalar láas 4:30 ti’ u chíinil k’iin, ti’al u k’uchulo’ob Centro Histórico, tu’ux kun beetbil jejeláas meyajo’ob ti’al u k’áata’al kéet kuxtal.
Beyxan u múuch’kabil Flores de Hokab, ku páayt’antik u ko’olelilo’ob Ticul, ti’al u múuch’ulo’ob Parque de San Enrique, láas 5:00 ti’ u chíinil k’iin.
Centro Cultural y de Derechos Humanos "Casa Colibrí" ku páayt’antiko’ob u ko’olelil Cuzamá, Nohchakan, Eknakan yéetel Chunkanan ti’al u beeta’al xíimbalil líik’saj t’aan, láas 6:00 u taal u chíinil k’iin. Motule’ yaan xan u beeta’ali’, yéetel u páayt’anile’ beeta’ab tumen Violetas del Mayab, ba’ale’ le je’ela’, ti’al u k’iinil sábado 12 ti’ marzo, láas 5 u taal u chíinil k’iin.
También te puede interesar:
-Todos los esfuerzos suman a la lucha contra el machismo
-Quintana Roo tendrá varias marchas por el 8M
-Mujeres participan activamente en la industria de la construcción en Yucatán: CMIC
-'Morras en el Arte Vol II', Ofrendas: Por las que nos arrebataron y por las que permanecemos
-Renata, primera mujer 'trans' en presidir un grupo de Rotary Internacional en AL
-Visión de las mujeres es de vital importancia para la sostenibilidad, afirma Karla Acevedo
-Desde la colectividad, cozumeleñas impulsan la producción sustentable de alimentos
-La primera bombera en Campeche es hoy directora de Protección Civil
-Araceli Domínguez, emblema de la lucha incansable a favor del medio ambiente
-Campeche es administrado para y por mujeres en puntos clave
-Mujeres, un ejército de paz que trasciende las fronteras del mundo
-Misoginia en la cobertura y contenidos periodísticos
-Hay muchos tipos de mujeres, estamos unidas: Rubí Narváez
-En Campeche, de frontera a frontera, llaman a mujeres a levantar la voz
-'Pichus Descubre', un libro de autoconocimiento con enfoque feminista dirigido a la niñez
-Mujeres crean comunidad a través del patinaje; aprenden a enfrentar miedos y caídas juntas
-Madres feministas: crianzas desde la ternura, la diversidad, el respeto y el amor
Xak'alutskíinsa'an tumen: Sasil Sánchez Chan